“Una ostra deia a una ostra veïna: “Sent adins de mi una dolor ben punyenta. És una cosa feixuga i rodona que em produeix una angúnia a muntó gran”.
I l’altra ostra replicà amb orgullosa complaença: 
-Gràcies als cels i al mar no sent cap dolor en mi. Estic  bona i sana per dins i per fora.
En aquell moment un cranc que se les escoltava digué a la bona i sana: “Sí, estàs sana, però la dolor que duu la vostra veïna és una perla d’excepcional bellesa”.
(“El caminant”, Khalil Jubran).

"Veieu-me aquí, Senyor, als vostres peus,
despullat de tot bé, malalt i pobre,
del meu no-res perdut dins de l'abisme.
Cuc de la terra vil, per un moment
he vingut a la cendra a arrossegar-me.
(...)
Feu de mi allò que vulgueu, sóc fulla seca
de les que el vent s'emporta, o gota d'aigua
de les que el sol sobre l'herba eixuga...
Sóc un no-res, però un no-res que és vostre"
(Cinto Verdaguer,  poeta català del s. XIX)

El sofriment és un misteri que difícilment podem comprendre amb la nostra raó humana. Si fa no fa ens atrapa a tots.
Jesús accepta el sofriment humà i, més encara, s'identifica amb ell, Ell no ho explica, però tampoc no l'evita.
Si Jesús hagués explicat el sofriment humà, 1'Evangeli hauria arribat a ser una mera filosofía.  Una filosofía tracta d'explicar-ha tot i després ho deixa tot com estava.
Jesús no va aportar a la humanitat una filosofia, sinó un fet real.  La seva Persona i la seva gran Obra d'ALLIBERAMENT amb el sofriment i la mort més malvista per la gent d'aquella època, la mort d'un crucifixat.
En la mort de Crist es produeix una gran injustícia que, però Jesús amb la seva Ressurrecció victoriosa la va transformar en remei de guariment de la repetitiva injustícia humana i del pecat de l'home.
L'Hora més fosca de la Història (la mort de Crist) s'esdevé per a l'home que s'acull a la seva Gràcia, la de més llum.
"Per tu Crist es va fer temporal, a fi que tu siguis etern"
"Guaita Crist; és amarat de gràcia. Ell et vol arrublir d'allò que li sobreïx. Et diu açò: Cerca els meus béns, i deixa córrer allò que creus merèixer".
"Ell vingué i escampà el seu perfum, el món va quedar omplert de flaire"
"Però el Crist és llum, inextingible i etern com el Pare, sempre roent, sempre brillant de glòria"
(Agustí de Bona, Numídia, s. IV-V)

Déu és l'únic capaç de transformar el patiment i les crisis de la vida en qualque cosa gran i bella. El sofriment no ha de ser la tralla que et deprimesqui o et destruesqui, sinó el mitjà per a fer-te més fort, més madur i més sensible al dolor d'altri.
"Si l'home mor, ¿tornarà a viure?" (Job 14:14)
"Jo sóc la ressurrecció i la vida, qui creu en mi, encara que estigui mort, viurà" (Crist)
"En el món tindreu aflicció, però confieu, jo he vençut el món". (Crist)
"No podem comparar els patiments d'aquest món amb el goig de la glòria que vindrà". (St. Pau)
"No us poseu tristos com aquells que no tenen esperança" (St. Pau)